La Serradora D'Àreu
| Les parts de la serradora - El molí fariner | |
| La
Serradora
d’Àreu, construïda al segle XIX,
representa un testimoni
de la indústria de la fusta, que es trobava arreu del Pirineu català.
En els seus principis estava emplaçada més avall de la ubicació actual
i al costat del riu, però se la va emportar una riuada. El mateix conjunt arquitectònic també alberga el molí fariner i una centraleta elèctrica. La nova Serradora situada al lloc actual, per tal d’evitar noves riuades, va ser enclavada en un punt més alt i construïda inicialment de fusta, fins que es va fer el nou edifici. Després de la guerra va ser reparada i modernitzada pels germans Manel i Feliu Bixaconill, fuster i constructors de serradores. Els braços articulats del mecanisme i |
 l’eix del rodet es van fer de ferro pel ferrer del poble Josep Ribes. |
|
|
|
| La Serradora, el Molí Fariner i la Central Elèctrica. | |
| El
mecanisme de
tots tres es basa en la força del
aigua, que baixa per
una sèquia i dóna impuls rotatiu a una roda de pales d’acció directa. Per a la serradora s’aprofita aquest gir per moure un coll-ferro i una cameta que finalment transformen el moviment rotatiu en moviment longitudinal alternatiu que fa pujar i baixar la fulla de serra. En el cas del moli es manté el moviment giratori i el gra és mòlt per una gran pedra rodona. L’últim serrador fou Manuel Castellà Ramon de cal Moliner, que substituí el seu pare, Manuel Castellà Tuset, També portava, a part de la Serradora, el molí i la central elèctrica del poble |
. |
|
|
|
| L'ENERGIA HIDRÀULICA. | |
| La roda hidràulica, com a màquina per produir força motriu, servia per als molins fariners i al llarg de l’edat mitjana es va anar desenvolupant i es va adaptar també a serradores, batans, martinets i per a elevació d’aigua. Cap als segles XIII i XIV s’havia estès tant la força d’energia que va caldre reglamentar l’ús de l’aigua dels rius. La invenció de la turbina, cap a la tercera dècada del segle XIX, amb una millora | substancial
del rendiment, va permetre l’aplicació industrial de l’energia
hidràulica. L’energia hidràulica es basa en la transformació de l’energia que proporciona un salt d’aigua que incideix sobre les àleps (pales) o catúfols d’una roda i, a conseqüència, produeix un moviment circular capaç de moure les màquines. |
 |
|
| La roda hidràulica. | |
| Els rodets de les serradores del Pirineu eren de pales, amb acció directa de l’aigua des de dalt, i construïdes de fusta. L’eix o arbre era un tronc quadrejat per la seva part central, sobre la qual es muntaven perpendicularment dos cercles paral·lels que subjectaven les pales formades per taules rectangulars. Pels extrems de l’arbre s’hi introdueixen unes barres rodones de ferro que feien de rodament. Una d’aquestes barres tenia forma de colze (coll ferro) amb funció cigonyal, i feia moure la biela (cameta). Unes anelles de ferro ben encaixades en els extrems del tronc feien que les barres quedessin ben | fixades. En les
darreres dècades alguns rodets foren construïts íntegrament de ferro. L’arbre de la Serradora d’Àreu és de ferro, però amb pales de fusta, i segueix, en aquest cas, el model tradicional.  |
| Les parts de la serradora | El molí fariner |
